Nota de l’autor: Allà per l’any 2005, els meus amics del poble i jo teníem un grup de rock que es deia Rancis. El nostre estil musical era un rotllo semblant a Green Day, però, curiosament, cap dels integrants escoltàvem habitualment aquesta banda anglesa. Entre el 2005 i el 2008 vam tocar per Tarragona i rodalies, i vam arribar a tenir gent que venia a veure’ns i ens felicitava per la música que fèiem.
Quan vam començar la universitat, cadascú va tirar per la seva banda, però aquell va ser un temps que tots nosaltres, les persones que vam formar part d’aquella aventura, recordem amb molt de carinyo. Com que a mi m’agradava molt escriure, feia totes les lletres. Encara les cantem les poques vegades que ens podem reunir per prendre unes copes. Agafem la guitarra i recordem els vells temps, els Glory Days.
Perquè no es perdin en l’oblit, comparteixo al meu blog els temes que recordo avui. Com que han passat tants anys i els papers que les contenien s’han extraviat, només en recordo els fragments que més se’m van quedar a la memòria. Moltes vegades fantasiem amb tornar-nos a reunir i tocar, com els Beatles. Potser algun dia.
Guerra
(Estrofa)
On soc si es pot saber?
En un lloc mort, de dolor
em tremolen les mans
quan apunto per matar.
M’han canviat forçadament
la falç per un fusell
les llavors per munició
i el barret per un casc verd
(Tronada)
I m’estic morint
Per idees que no tinc
i estic matant
a qui mai m’ha fet cap mal.
Si almenys sabés,
el perquè de tot això
si almenys pogués
despertar d’aquest malson.
(Estrofes)
Entre cadàvers i sang
una bala m’ha tocat
la ferida no és mortal
però ningú em vindrà a salvar.
I ara ploro com un nen
no vull que arribi el final
però començo a tenir fred
sento que tot ja s’ha acabat.
(Tornada)
I m’estic morint
Per idees que no tinc
i estic matant
a qui mai m’ha fet cap mal.
Si almenys sabés,
el perquè de tot això
si almenys pogués
despertar d’aquest malson.
…ooo…
I torno a desitjar
(Estrofa)
I allà estaves entre parets blanques
intentant arregar
un problema que no tenies
davant qui et sap estimar.
(Pont)
I digue’m
contesta’m
explica’m
com es aquella olor que et fa tant feliç?
amarga
espessa
intensa
ferum estúpida, un dia et mataràs.
(Tornada)
I torno a desitjar
de nou
que oblidis aquell mirall
per venir al meu costat
I torno a desitjar
cansat
vull tornar-te a acariciar
(Estrofa)
I recordo com miraves
amb tristesa i dolor
aquelles dones operades
de la televisió.
(Pont)
(…)
Vigilo
somio
testimo
Trenca amb aquell mirall, vine al meu costat.
(Tornada)
I torno a desitjar
de nou
que oblidis aquell mirall
per venir al meu costat
I torno a desitjar
cansat
el teu cos, les teves mans.
…ooo…
Viuré
(Estrofa)
(…)
(Pont)
(…)
(Tornada)
Viuré
sente tenir-te mai
no hi ha res més a fer
amb mi mai seràs feliç.
I moriré
desitjant el teu cor
dels sominis més a prop
i de tu més lluny.
…ooo…
On son els estels?
(Estrofa)
On son els estels
vull veure’ls pintats al firmament.
i en comptes d’això
veig núvols carregats de polució.
Ahir et vaig tornar a desitjar
(…)
(Tornada)
…ooo…
Ja ni ha prou
(Estrofa)
Tot s’ha acabat
(…)
I d’aquí poc ningú em recordarà
(Tornada)
I em gronxaré
entre els braços de Satan
I unes ninfes negres
el meu cos torturaran.
I el meu debil cor dirà que
ja ni ha prou, ¡Ja ni ha prou!
La meva vida sempre
ha estat un malson maleït
intentava veure solucions a l’infinit
espero que la mort no trigui gaire en arribar
i marxar.
…oooOOOooo…
